Aquest dissabte 17 d'abril, els totxets van tornar a eixir de Camporrells per anar a la conquesta d'un altre indret, conegut pel nom de Gurrea de Gállego i situat entre Osca i Saragossa.
Encabits com a vam podre a dins d'un espaiós autocar vingut d'Almenar -encara que d'esperit i ànima totxetaire-, vam enfilar cap a Gurrea a l'hora de la migdiada.
Un cop allà, ens vam canviar en uns vestidors claraments indicats per unes fletxes que deien Camporrells -i Boquiñeni!-. Les dimensions dels vestidors van fer que primer es canviessin
les i després
els, sense cap possibilitat de discussió.
Els setze totxetaires anàvem formats en quatre grups: dos de grans i dos de mitjans, i acompanyats per la música dels
Gaiters de Graus. Ja a l'assaig, un totxetaire va quedar ferit d'una totxada, però com que el totxetaire està fet de la mateixa fusta que el roure, el boix o el lledoner això no va ser cap impediment perquè tot anés com estava previst.
- I per l'espardenya de Sant Senén, diem que els totxetaires són valents i no s'arrupissen davant de cap fet com aquest, que per a ells és pura anècdota digna de recordar per a la millor glòria dels nostres sants -com de ben segur hauria dit Pepe de Serafina-.
Per això, les tropes de Barceló van engegar el seu atac davant d'un local que ben bé podia ser una residència de iaios, per poc després passar a un altre atac d'uns porrons de cervesa, moscatell i vi que regaven unes de les millors coques que han tastat en totes les seues campanyes.
- Gràcies, dones de Gurrea ! Un visca per la pastisseria popular !
Superades un parell -o tres, segons alguns- de trinxeres plenes de porrons i coca, van aconseguir entrar al pavelló ballant
La Marxa al so estrident dels bots i les trompes dels Gaiters de Graus. Es van produir algunes incidències menors, com ara un totxetaire que va perdre la faixa o un quadro veterà que va inventar un nou pas amb els quatre totxetaires dient alhora: per dalt! o per baix!, que provocava una escena gràcil i harmònica que el públic va saber reconèixer per la seua imatge plàstica.
Dins de l'actuació que es va fer posteriorment, els totxets vam participar en penúltima posició, davant dels amfitrions i vam ballar cinc peces:
El soldadito, Cuando Barceló, La cardelina, Les tres creus i, com no podia ser d'altra manera i per tancar,
La pastora. Com a mostra d'agraïment a la població de Gurrea, les tropes alineades davant de les graderies plenes de gent, van fer un gest tot baixant el cap i van desfilar com un sol home acomboiades pels aplaudiments del públic.
I va ser d'aquesta manera i no pas d'una altra com les tropes de Barceló van tornar a obtenir una gran victòria en una dura batalla que va començar bé i va acabar millor.
I perquè així quedi en la memòria totxetaire, així restarà escrit per a més glòria de tothom.
Camporrells, en la diada de Sant Eleuteri del mes d'abril de l'any 2010.
A petició del director de la Revista Somoslitera, l'inquiet Paco Aznar, ix aquest article sobre el significat del Ball dels Totxets per a un totxetaire. Escriure un article sobre els totxets sense caure en una pura descripció era l'objectiu, és a dir, redactar-lo a cavall entre la realitat i el sentiment.
